Cuba

T'he somiat tal com ets,
el cos un xic magre,
però les ales obertes
per posar-te a volar.

T'he somiat tal com ets,
la pintura gastada,
però el sostre ben ferm
per cobrir-nos del sol.

T'he somiat tal com ets,
amb ferides als dits,
però la mà sempre estesa
per aixecar-nos a tots.

T'he somiat tal com ets,
el mateix blau cobreix
el teu cel, el teu mar
i els teus murs.

2009