He escrit el teu nom

Sobre la sorra blanca
vam escriure els nostres noms.

Sobre el mar verd,
vam marcar el nostre camí.

Sobre el sol roig,
vam fixar el nostre destí.

I ara que és de nit,
i el sol se l'ha emportat,
l'última onada.

m'assec a parlar amb les estrelles.

2008

Cuba

T'he somiat tal com ets,
el cos un xic magre,
però les ales obertes
per posar-te a volar.

T'he somiat tal com ets,
la pintura gastada,
però el sostre ben ferm
per cobrir-nos del sol.

T'he somiat tal com ets,
amb ferides als dits,
però la mà sempre estesa
per aixecar-nos a tots.

T'he somiat tal com ets,
el mateix blau cobreix
el teu cel, el teu mar
i els teus murs.

2009

Esperant

Esperant a néixer,

créixer,

conèixer,

envellir,

la mort.

I esperant tant,

encara,

de la vida.

2002

Caminàvem plegats

Caminàvem plegats,
amb els peus massa lluny
per donar-nos la mà.

Caminàvem plegats,
les mirades valentes
dirigides al mar.

Caminàvem amb pressa i jo
somiava creuar
la cresta de l'última onada,
i reptar l'horitzó
a una cursa impossible,

nàufrags del mar,
capitans de la vida.

Caminàvem amb pressa però tu
tan sols volies mullar-te els peus
per caminar per la sorra.

2008

Qui-tot-ho-sap

Qui-tot-ho-sap, quan veu el cel, mesura la distància amb els núvols, la quantitat d'oxigen que els separen, la refracció de la llum que els travessa.

Qui-tot-ho-sap, quan llegeix un poema, n'analitza la mètrica i la rima, i compta la freqüència de cada caràcter.

Qui-tot-ho-sap, quan veu una noia, atractiva, la classifica entre les altres, les ordena per alçada, pes o tonalitat dels ulls.

Ben mirat, respiro més tranquil de no ser un Qui-tot-ho-sap.

2009