Cuba

T'he somiat tal com ets,
el cos un xic magre,
però les ales obertes
per posar-te a volar.

T'he somiat tal com ets,
la pintura gastada,
però el sostre ben ferm
per cobrir-nos del sol.

T'he somiat tal com ets,
amb ferides als dits,
però la mà sempre estesa
per aixecar-nos a tots.

T'he somiat tal com ets,
el mateix blau cobreix
el teu cel, el teu mar
i els teus murs.

2009

Esperant

Esperant a néixer,

créixer,

conèixer,

envellir,

la mort.

I esperant tant,

encara,

de la vida.

2002

Caminàvem plegats

Caminàvem plegats,
amb els peus massa lluny
per donar-nos la mà.

Caminàvem plegats,
les mirades valentes
dirigides al mar.

Caminàvem amb pressa i jo
somiava creuar
la cresta de l'última onada,
i reptar l'horitzó
a una cursa impossible,

nàufrags del mar,
capitans de la vida.

Caminàvem amb pressa però tu
tan sols volies mullar-te els peus
per caminar per la sorra.

2008

Qui-tot-ho-sap

Qui-tot-ho-sap, quan veu el cel, mesura la distància amb els núvols, la quantitat d'oxigen que els separen, la refracció de la llum que els travessa.

Qui-tot-ho-sap, quan llegeix un poema, n'analitza la mètrica i la rima, i compta la freqüència de cada caràcter.

Qui-tot-ho-sap, quan veu una noia, atractiva, la classifica entre les altres, les ordena per alçada, pes o tonalitat dels ulls.

Ben mirat, respiro més tranquil de no ser un Qui-tot-ho-sap.

2009